Joc a quatre bandes

Com l'acudit: un suec, un espanyol, un italià i un grec. Què tenen a dir en comú?
Ho descobrireu a mesura que aneu seguint el blog...

En Kurt, de nou i per darrer cop

Comencem per un de ells, posem per cas, un suec:

“Quan va arribar el camió de les escombraries, Wallander encara era dalt del terrat. L’home que va recollir la brossa no se’n va adonar, que era allà dalt, assegut a la teulada de casa seva com un corb.”

Us propossem de començar just on acaba la història d'en Wallander, al final de la memòria, quan un altre núvol encara més negre arriba des de l'horitzó.

Aquesta no és la història de Hakan von Enke, ni tan sols la de una part de la guerra freda a escània entre soviètics, suecs i americans.

Parla d'un d'un home gran.
Que ja es avi.
I just, acaba de comprar una casa al camp.

L'univers Wallander el podeu reseguir a http://www.henningmankell.es/#top



Però on pare l'espanyol?
No hi havia un italià?
I, fins i tot, un grec?
On paren?
Fons negre...